Convocatòria:
2022-2023
Conceptes clau:
Composició instantània, composición en temps real, fet escènic, esperit crític, cos
Nivell educatiu:
Secundària i TVA, Transició a la vida adulta
Títol projecte:
A la recerca del Fulute
Artista/es:
Mestre/a:
Julia Cervera
Nom del centre:
CEE Profesor Sebastián Burgos
Població:
València, València
Resum projecte:
La proposta consisteix en la creació de l’espectacle de composició instantània ‘A la recerca del Fulute’. Fulute és una paraula inventada. Fa referència al fet impossible, inassolible, difícil d’explicar amb paraules. El Fulute és allò que pertany a la matèria del sensible i la intuïció, és aqueixa cosa genial, aqueix lloc fantàstic, aqueix personatge catastròfic.
La cerca del Fulute és una excusa per a practicar eines de composició instantània o composició en temps real, que donaran com a resultat la creació de la peça escènica ‘A la recerca del Fulute’. La composició en temps real és, en paraules de Joao Fiadeiro, «una eina teoricopràctica que estudia, problematitza i sistematitza l’experiència de la improvisació i la composició en l’art, per a reflexionar sobre qüestions transversals i més àmplies com la presa de decisions, la col·laboració o la relació». Aquest projecte reinterpreta aquesta eina basant-se en la seua pròpia pràctica i experiència creativa.
‘A la recerca del Fulute’ cerca familiaritzar les/als alumnes amb el fet escènic i les eines de creació de composició instantània i composició en temps real. A través de la mateixa s’accedirà al terreny del sensible, de la intuïció: s’agitarà la imaginació des del físic, el mateix cos, i la imatge, creant ponts amb el màgic i l’impossible. També sembla una forma idònia per a observar, reflexionar i qüestionar la realitat, promovent entre l’alumnat un esperit crític. Es tindran molt presents les perspectives de gènere transincloents, antiracistes i anticlassistes: Què acaba de passar? Com es pot llegir el que s’ha generat o vist?.
El fet escènic pot ser l’escenari ideal per a proposar possibles, crear realitats altres, en les quals el respecte a la diversitat i la curiositat per l’un altre siguen màximes i actuen com a motors de creació. Aquesta pràctica també pot resultar molt útil com a vehicle d’agència. És a dir, com a estratègia perquè l’alumnat puga sentir-se més part i partícip del centre en el que estudia i puga prendre veu activa dins d’aquest, ocupant un espai des del respecte i l’escolta que en definitiva els pertany.
Xarxes socials:
Bio:
La Companyia Dunatacà naix a València l’any 2016. És una plataforma emergent de difusió i creació de dansa que continua en la cerca i aprenentatge de llenguatges escènics contemporanis i innovadors. Aquesta agrupació de joves artistes valencianes funciona com una xarxa de suport en la qual, depenent del projecte, cada participant exerceix un rol diferent per a desenvolupar el treball artístic en qüestió.
Des dels seus inicis, la companyia ha estrenat cinc espectacles de llarg format: ‘MUUchachitas’, ‘Voces’, ‘Lo Inevitable’, ‘Siri, ¿tú que piensas?’ i ‘La Tragedia no es pa’ tanto’ i tres peces breus: ‘Seyahat’, ‘Mujer’ e ‘InCom’.
En tots els seus treballs hi ha una mirada cap a temes socials i polítics i és des d’aquest interés des d’on sorgeix la necessitat de desenvolupar un vessant pedagògic on compartir les eines que han utilitzat al llarg d’aquests anys en els seus processos de creació.
Documentació gràfica:
