Convocatòria:
2021-2022
Conceptes clau:
Sedimentació de sabers, transdisciplinarietat, sòl en moviment, geografies inventades, geomorfologia i fissures
Nivell educatiu:
Infantil i Primària
Títol projecte:
Sense fissures no hi hauria mars
Artista/es:
Estelle Jullian (Culturama)
Mestre/a:
Salvador Crespo
Nom del centre:
CEIP Trenc d’Alba
Població:
Xàbia, Alacant
Resum projecte:
El que es vol obtenir és una sèrie d’elements geogràfics inventats, un laboratori de geomorfologia, a mitjan camí entre maquetes topogràfiques i escultures abstractes.
Per a això s’explora l’entorn urbà extraient motles de clavills, fissures, accidents fruits del moviment del terreny. Al presentar-se es transformen en propostes en positiu. Es transformen en noves topografies imaginàries, hipotètics relleus i al mateix temps en empíriques mostres de l’absència de matèria.
Després es cartografien eixos nous paisatges en elements orogràfics tal com ho faria un/a cartògraf/a, per mitjà de plans topogràfics, delineant corbes de nivell. Eixos mapes serveixen després de patrons de les maquetes/escultures, que són construïdes col·lectivament i a una escala ampliada, superposant plaques de fusta.
Del macro al micro i viceversa
Quan Marie Tharp va començar en 1948 a representar els fons marins gràcies als senyals sonors d’un sonar, estava lluny d’imaginar que descobriria les dorsals oceàniques i que el dibuix d’eixes falles tindrà unes conseqüències formidables en la comprensió de la dinàmica terrestre. Esta geòloga anava a convertir-se en uns dels agents actius en l’acceptació de la teoria de la deriva continental. Aquesta teoria, encara que va ser plantejada segles anteriors només va ser reconeguda científicament a partir dels anys 1970.
En efecte, la idea que el sòl sobre el qual vivim puga estar en moviment, lliscar, és una idea difícilment comprensible i abarcable. Ens aferrem al sòlid, a l’immòbil. No obstant, les plaques tectòniques es mouen la mateixa velocitat que les nostres ungles o el nostre cabell. El sòl es mou, vibra, tremola.
Els clavills que es van revelant, poden ser el fruit de l’assentament del terreny, de les vibracions induïdes pel tràfic, del creixement de les arrels, de la dilatació dels materials, etc. Amb aquestes formes s’intenta fer palpables el moviment, la impermanència i el canvi. Eixos intersticis evidencien la fragilitat i la quotidianitat enfront del monumental i etern.
Bio:
Estelle Jullian és una arquitecta i artista francesa. La seua pràctica aborda diferents camps com l’arquitectura, l’art, l’ecologia i la participació. Li interessen els processos de desenrotllament de ferramentes inclusives on l’espai s’entén des d’una perspectiva social i cultural. Eixe interés per les pràctiques espacials contemporànies i pel medi ambient li porta també a investigar l’espai urbà i rural de manera més experimental.
Recentment ha sigut finalista en els 10è premis «Talents contemporains» Fondation François Schneider, ha sigut premiada a la Biennal d’Art Públic Miquel Navarro (Mislata) , als Premis Connexio (Lugo) i a la XXI Mostra d’Art Públic (València).
Ha exposat, entre altres, en l’Ecology Center (Califòrnia), en Art Genêve, en la Galeria Blanca Soto (Madrid), en l’Embassy of Foreign Artists (Ginebra), en Matadero (Madrid) i en el CCCC (València).
Culturama és una empresa de gestió cultural i de mediació socioeducativa fundada en 1995 i ubicada a València. Aspira a contribuir a un canvi social basat en el respecte als Drets Humans i al medi natural, prenent com a elements d’activació l’art i la cultura, en especial la producció contemporània.
Documentació gràfica:
