Convocatòria:

2018-2019

Conceptes clau:

Censura, fanzine, política, lectura, interzona, edició

Nivell educatiu:

Secundària

Títol projecte:

El llibre prohibit. Censura estructural i autocensura en context escolar

Artista/es:

Lluc Mayol / La Fanzinoteca

Mestre/a:

Ángeles Fos, Lourdes Bono i Sandra Alcón

Nom del centre:

IES Miquel Peris i Segarra

Població:

El Grau, Castelló

Resum projecte:

Estimades lectores i lectors, la publicació que teniu a les vostres mans… [Disculpeu la llicència naïf d’este començament. Però és justament així com es presenten moltes vegades els fanzines, amb este fascinant caràcter optimista, que pressuposa que algú ens llegix, donant per feta la proximitat que oferix el format. Així doncs… la publicació que teniu a les vostres mans] es presenta com a llibre, però no és ben bé un llibre sinó un conjunt de fanzines realitzats per xiques i xics de tercer d’ESO de l’IES Miquel Peris i Segarra de El Grau (Castelló) compilats en una edició col·lectiva.

[Quina llàstima haver espatllat un inici tan prometedor amb un marc tan institucional, no?, probablement este contacte, entre el que és espontani, directe i incontrolable dels fanzines i allò estructurat, regulat i dirigit de les institucions públiques, ha estat un dels interessos principals del projecte. Però esta presentació també haguera pogut continuar de forma lleugerament diferent: …la publicació que teniu a les vostres mans] és fruit d’un procés pedagògic experimental basat en la intenció de colar-nos en una assignatura d’educació secundària amb una col·lecció de fanzines i activar un espai de reflexió al voltant de la censura estructural i l’autocensura en el context propi l’Institut i des de la perspectiva de les xiques i els xics.

Els fanzines han estat el mitjà, el terreny de joc, Mai s’ha entès este projecte com un taller de fanzines, ni s’ha pretès ensenyar res (o quasi res) que es puga derivar de la pregunta “com es fa un fanzine?”. El fanzine és un fenomen cultural que escapa de qualsevol relat, de qualsevol definició que se’n faça, un format editorial mutant, lliure, gamberro i [auto]crític. Una expressió de la cultura popular pròpia dels col·lectius silenciats, com les xiques i els xics que cada dia sobreviuen a un sistema educatiu lluny encara d’acollir-les i escoltar-les tal com deuria.

Xarxes socials:

Bio:

Lluc Mayol Palouzié (Barcelona, 1970)

Treballa en cultura, principalment en l’àmbit de les arts, que entén com un camp per la recerca, l’educació, la comunicació i l’activisme. Llicenciat en Belles Arts i màster en arts visuals i educació (Universitat de Barcelona).

Actualment és docent al Grau d’Arts de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Des de 2008 és co-impulsor de La Fanzinoteca, un projecte independent que activa diferents escenaris al voltant de l’autoedició. També ha estat al capdavant d’espais dedicats a la cultura de base i la mediació artística entre els quals destaquen Saladestar (2003-2010), una plataforma independent de pràctiques artístiques emergents en context i /Unzip El Prat (2011-2016), un programa municipal de mediació artística. Compta amb una extensa trajectòria vinculada al desenvolupament de projectes nacionals i internacionals, en els camps de l’edició, la creació artística, la docència, la gestió i la mediació cultural. Actualment forma part del col·lectiu impulsor del projecte de cultura i educació comunitàries La Figuera a València.

Documentació gràfica: